La setmana passada moria un home a l’hospital. Dos dies abans, la mateixa persona havia rebut el tret d’una pistola tàser dels Mossos d’Esquadra.

A Cadis, dies enrere la policia nacional reprimia amb duresa les protestes i manifestacions dels treballadors de la vaga del metall. I tot i així, policia i guàrdia civil és manifestaven contra la modificació de la llei mordassa. Una reforma del govern del PSOE i Unidas Podemos però, que no varia en res allò més essencial de la mateixa.

Poc després, una altra cop els mossos, entraven amb violència a la Universitat Autònoma de Barcelona i reprimien als etudiants que protestaven enfront un acte de l’extrema dreta.

Tanmateix, això només són alguns dels últims fet policials violents més remarcables al conjunt de l’Estat espanyol. La repressió a la joventut que es mobilitza enfront els atacs homofòbics, en defensa de la llibertat d’expressió o en favor del moviment democràtic català dels últims anys és la tònica general.

I en front aquest desgavell de violència policial ens trobem una esquerra institucional que com el mateix Pablo Iglesias diu "la policia és una institució imprescindible que vetlla per tots nosaltres". O l’exemple també de la CUP que pretén reformar el model policial mitjançant una comissió parlamentaria sota el govern d’ERC i Junts.

Assolir una policia democràtica mai no serà possible sota aquest sistema. Davant això Pablo Castilla, portaveu de l’agrupació juvenil ContraCorrent i militant del Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores, explica en dos minuts l’única altrernativa possible des d’una persepectiva anticapitalista: la dissolució de les forces i cossos policials.