Òmnium: "el delicte de desordres públics agreujats és un pas en la criminalització de la dissidència política"

La reforma del Codi Penal per eliminar el delicte de sedició que va anunciar la setmana passada el govern del PSOE i Unidas Podemos ha deixat una reguera de crítiques. No en va, la reforma proposta per Pedro Sánchez i amb el vist-i-plau d’ERC queda molt lluny de derogar qualsevol tipus delictiu d’excepció.

Des d’Òmnium Cultural han estat els més matiners en denunciar el que seran els efectes contraris d’aquesta reforma del delicte de sedició. En unes declaracions del passat divendres l’entitat independentista valorava la resolució del govern central dient que "l’ampliació del delicte de desordres públics és un pas endavant en la persecució del dret de protesta i la criminalització de la dissidència política".

En aquest sentit, el president d’Òmnium Xavier Antich, definia el delicte de sedició com quelcom "totalment antidemocràtic i anacrònic amb l’única finalitat de reprimir les protestes i la dissidència política", comú entre "els estats autoritaris".

🟠 @XavierAntich: “L’ampliació del delicte de desordres públics és un pas endavant en la criminalització de la dissidència política” pic.twitter.com/u66Ts83QJe

— Òmnium Cultural (@omnium) November 11, 2022

Antich denunciava també que la reforma, que inclou el nou delicte de desordres públics agreujats, "facilita encara més la contínua vulneració de drets fonamentals de la ciutadania per part d’un estat que no tolera ni la discrepància política ni s’atreveix a afrontar democràticament el conflicte polític".

I és que el que podem arribar a veure els pròxims mesos i anys a Catalunya és un enduriment de les penes contra la protesta social. Quelcom que lligat a la Llei Mordassa i el mateix Codi Penal dibuixa un futur immediat cada vegada més repressiu.

El president d’Òmnium, en aquest sentit, expressava que "la supressió de la sedició no dóna resposta a tots els represaliats per haver exercit els seus drets fonamentals" i que això només es pot superar per la via de les "respostes col·lectives" i amb la lluita per "l’amnistia i autodeterminació".