×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

Cinc mesures per enfrontar la inflació i que la crisi la paguin els capitalistes

Al juny els preus van continuar pujant i van tancar amb un augment del 10,2% interanual, la taxa més alta des de 1985, per l'augment dels aliments i combustibles. Mentre els preus es disparen, els beneficis empresarials continuen creixent sense parar. El CRT proposa cinc mesures per enfrontar la inflació i les seves conseqüències sobre les majories treballadores.

Facebook Twitter

La inflació se situa ja en el 10,2% i bat un rècord de 37 anys. És el major nivell des d’abril de 1985, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Per part seva, la inflació subjacent, és a dir l’índex que deixa fos tant aliments com energia, ha arribat fins al 5,5% interanual, la més alta des d’agost de 1993.

On més se sent l’alça de preus és en els aliments, la qual cosa impacta amb molta més gravetat en els sectors de menors ingressos. La cistella de la compra s’ha encarit una mitjana del 15% en l’últim any, amb productes bàsics com la pasta o l’oli de gira-sol per sobre del 50 i el 100% respectivament. L’Organització de Consumidors (OCU) ha denunciat als grans de l’alimentació, com Pescanova, Pastas Gallo, Danone, ColaCao, Tulipán i Campofrío, per fer el que anomenen “reduflacció”, una pràctica que consisteix en posar menys quantitat de producte en els mateixos envasos, cobrant el mateix que abans per camuflar pujades de preus i enganyar els consumidors.

Les mesures que ha anunciat el Govern de PSOE-UP per intentar pal·liar la crisi, com l’impost irrisori i temporal imposat als bancs i companyies les elèctriques, són una burla a les majories socials. Suposen uns ingressos de 1500 i 2000 milions anuals respectivament, però els seus beneficis sol en 2021 van ser de 21 mil per als 5 majors bancs i 11 mil per a les quatre principals elèctriques. És a dir, no afecten en res el poder de les grans empreses de l’IBEX i els especuladors, que són els principals responsables de la inflació.

Però, a més, l’increment en la despesa militar ja s’empassarà els 2.500 milions que s’esperen recaptar amb aquests impostos. Una despesa militar extraordinària que és maquillat com una “inversió en indústria” i en “llocs de treball”, però que no és més que parteix de l’escalada de l’imperialisme espanyol i europeu per millorar les seves posicions en la carrera per zones d’influència, mercats i l’espoli d’altres pobles per les multinacionals espanyoles. És aquesta escalada, al costat de les sancions i la guerra a Ucraïna, la raó de fons d’aquesta pujada de preus que amenaça les condicions de vida de milions en tot el planeta.

Mentrestant, les grans empreses es continuen portant la part del lleó dels Fons Europeus, 50 mil milions entre 2021 i 2022. Som la classe treballadora i els sectors populars els qui paguem els costos de la pujada de preus. En l’Estat espanyol i la UE en forma d’una caiguda brutal de salaris. En altres regions, com Àfrica, en forma de fams davant la qual els nostres governs responen amb polítiques migratòries criminals com la que vam veure recentment en la matança de Melilla.

Els bancs, les grans empreses i fins i tot el Banc d’Espanya diuen que enfront de l’augment de preus no cal augmentar els salaris, ni molt menys que aquests s’actualitzin d’acord amb la inflació, perquè això faria que es “desencadeni una realimentació d’increments i costos”. Una mentida que els poderosos venen repetint fa dècades. L’augment de salaris no genera inflació, sinó que retalla una part del guany que es vol embutxacar el capitalista. Per això, per mantenir-la, els empresaris pugen els preus i traslladen aquest cost a la classe treballadora.

Mentre els preus continuen pujant i l’IPC supera el 10%, els salaris a penes han augmentat un 2,45%. Segons Carlos Martín, director del Gabinet d’Estudis de CCOO, “les empreses estan traslladant ja tot l’augment dels costos als preus, per mantenir els beneficis, i això l’estan pagant les famílies”. Només en el primer trimestre de 2022, els beneficis empresarials van ser responsables del 83,4% de la inflació, mentre els seus beneficis van créixer exponencialment.

Com lluitar contra la inflació?

Enfront de les mesures del Govern, que continua garantint els beneficis de la patronal i la banca que rebutgen qualsevol pujada de salaris, cal dir basta. El que estem vivint és la major pèrdua de poder adquisitiu de la classe obrera en 20 anys. És necessari plantejar una altra sortida: que els costos d’aquesta crisi la paguin els mateixos que l’han generat, els empresaris. Per això els qui fem Esquerra Diari, el Corrent Revolucionari de Treballadors i Treballadores (CRT), proposem mesures d’una altra classe per a enfrontar la inflació, preservar el nivell de vida de la majoria treballadora i que la crisi la paguin els capitalistes.

1) Pujada d’emergència de salaris i pensions i reajustament automàtic d’acord amb l’IPC

Quan la inflació és de més del 10%, els salaris pactats per conveni van pujar tan sols un 2,45% de mitjana fins a juny. I molt pitjor és el cas dels treballadors en negre, que no han tingut cap augment. Mentrestant, les 55 principals empreses espanyoles van guanyar 61.500 milions en 2021, un 88,4% més que abans del COVID. És necessari un augment d’emergència immediat de salaris i pensions al nivell de l’IPC. Ningú hauria de tenir una pujada menor del que indica l’IPC real. Aquesta mesura elemental ha de complementar-se amb una altra igualment clau: l’escala mòbil de salaris. Perquè la inflació no continuï llastrant les condicions de vida de la majoria social, cal imposar clàusules de revisió salarial automàtiques i mensuals en tots els convenis i contractes per fora de conveni d’acord amb l’augment de l’IPC.

UGT i CCOO proposen un “pacte de rendes” per negociar pujades salarials entorn al 2,5% i 3% en 2022, una cosa totalment insuficient mentre el salari real és cada vegada menor per a milions de llars de classe treballadora. Els sindicats majoritaris han de trencar la seva subordinació al Govern que permet aquesta situació, cridant a assemblees en tots els centres de treball per preparar una gran vaga general en tot l’Estat i un pla de lluita per aquestes i altres mesures, que davant el nou atac a les condicions de vida de la classe treballadora.

L’esquerra sindical, en particular la CGT, té una gran responsabilitat per intentar organitzar la lluita i la mobilització. La recent proposta feta pel nou secretari general de CGT, Miguel Fadrique, en un article signat al costat de Víctor de la Fuente d’Anticapitalistas, de lluitar per l’actualització automàtica de tots els salaris i pensions en funció de l’IPC, és una gran oportunitat per passar de les paraules als fets. Cal posar en marxa una gran campanya en tot l’Estat que incorpori al conjunt de la classe treballadora a aquesta lluita. Però aquesta tasca només pot dur-se a terme apel·lant a les bases de CCOO i UGT que volen lluitar, com ho han demostrat els treballadors del metall a Cadis, Cantàbria i altres regions. Per això és necessari trencar tot sectarisme i envoltar cada lluita de solidaritat activa, la dirigeixi qui la dirigeixi, imposant a les burocràcies sindicals el front únic des de baix per aquestes demandes.

2) Repartiment d’hores de treball per acabar amb l’atur i treballar menys

Mentre milions de treballadors i treballadores deixen la seva vida en el treball, fins i tot literalment com hem vist els últims dies amb morts en el lloc de treball per l’onada de calor i la desídia capitalista, hi ha milions, especialment entre la joventut, que ni tan sols tenen el dret a ser explotats. Concretament a l’Estat espanyol es treballen 630 milions d’hores a la setmana i hi ha 23 milions de treballadors i treballadores entre ocupats i desocupats. Per això el CRT proposa lluitar per la reduir la jornada a 6 hores diàries amb cinc dies laborals a la setmana, és a dir trenta hores setmanals, sense reducció salarial i amb un salari mínim de 1500 euros.

Aquesta proposta que apunta al fet que treballem menys i treballem tots, garantint les nostres condicions de vida a costa dels beneficis dels capitalistes, i enfrontant al mateix temps la contrareforma laboral de Yolanda Díaz i el Govern, per a acabar definitivament amb la precarietat laboral, els contractes temporals, les externalitzacions i el treball en negre.

3) Control de preus i registres comptables públics

Les patronals realitzen tot tipus de maniobres per a justificar que no poden pujar els salaris o per a augmentar els seus preus. Per impedir l’especulació sobre els preus que fan grups empresarials com els grans supermercats i empreses alimentoses, l’hostaleria o l’habitatge, és necessari imposar el control de preus mitjançant comitès de treballadors i consumidors sobre totes les cadenes de productes essencials, des de la producció, distribució fins a la venda en grans superfícies.

Al mateix temps, cal impedir que les grans empreses camuflin els seus costos i els seus balanços comptables per preservar els seus beneficis. Si els empresaris no volen pujar els salaris perquè diuen que tenen pèrdues, llavors cal exigir que els seus balanços comptables siguin públics, així es demostrarà que és la classe obrera la que està pagant les pujades de preus, mentre els patrons es continuen omplint les butxaques. Aquesta és l’única manera per a conèixer els seus guanys reals, així com les maniobres que puguin fer per a presentar números menors als seus veritables ingressos.

4) Nacionalització dels bancs, les elèctriques i les empreses de serveis públics

Els bancs dirigeixen i controlen realment tota l’economia del país. La gran banca ve rebent fa anys milers de milions d’euros de rescats estatals que utilitzen per a continuar especulant i augmentant els seus guanys i engrossint el deute públic. Només de la crisi de 2008 la factura d’aquestes ajudes ascendeix als 60 mil milions. Per posar fi a aquesta estafa és necessària la nacionalització del sistema bancari, amb l’expropiació dels bancs privats i la conformació d’un banc públic únic, sota gestió de les seves treballadores i treballadors. Així, es podria protegir els petits i mitjans estalviadors i canalitzar l’estalvi nacional cap al crèdit que permeti desenvolupar les activitats per respondre a les més urgents necessitats socials i orientar l’economia cap al benestar del conjunt dels treballadors i el poble.

Cada any, centenars de milers de llars veuen interromput el servei de llum, gas o aigua. Si això ja era així fa temps, només pot empitjorar davant la nova onada inflacionària. I mentre les companyies elèctriques són les campiones dels talls de serveis, no paren d’augmentar els guanys en plena crisi. Són aquestes empreses que cotitzen en l’IBEX35 i els consells d’administració del qual acullen a personatges com Felipe González i tants ex ministres i polítics capitalistes, les que han de pagar els costos, no el poble treballador. Per això és necessari lluitar per la nacionalització sense indemnització de les grans companyies elèctriques i de serveis públics, sota control, administració i gestió de treballadors i control dels usuaris populars. D’aquesta manera es podria accedir a tarifes baixes o gratuïtes per als qui no poden pagar-les. Els serveis públics són un dret essencial la provisió del qual no pot estar guiada per la lògica del lucre capitalista.

5) Detenir la maquinària de guerra: “a baix les armes, amunt els salaris”

La raó de fons de l’empobriment accelerat que ens estan imposant a la classe treballadora i els pobles del món resideix en l’escalada imperialista i les perspectives de més crisi i noves guerres, com la que representa el full de ruta aprovat en el recent cim de l’OTAN a Madrid.

No podem quedar-nos mirant des de la barrera davant aquesta situació o limitar-nos a lluitar només per la preservació dels nostres salaris. Les organitzacions obreres han de posar-se al capdavant d’enfrontar la maquinària de guerra i impulsar una mobilització independent contra els plans de rearmament, els enviaments d’armes i de tropes a missions a l’estranger, la guerra econòmica de les sancions i les reaccionàries polítiques d’estrangeria. Només la lluita independent de la classe treballadora en tots els països, contra els nostres respectius governs, podrà detenir aquesta escalada militarista que promet una degradació històrica de les nostres condicions de vida. Com cridaven fa poc les manifestacions obreres contra la guerra a Itàlia: “A baix les armes, amunt els salaris”.

Des del CRT proposem aquestes mesures elementals com a base per posar en peus una gran lluita estatal unificada de la classe treballadora, que imposi a les burocràcies sindicals que trenquin la seva passivitat i cridin a un pla de lluita en defensa del poder adquisitiu, les condicions de vida de la majoria treballadora i per a enfrontar les polítiques imperialistes del govern “progressista”, la UE i l’OTAN.


Facebook Twitter
Veus crítiques contra el nou delicte de desordres públics agreujats

Veus crítiques contra el nou delicte de desordres públics agreujats

L'ANC convoca a una manifestació davant l'ampliació del delicte de desordres greus

L’ANC convoca a una manifestació davant l’ampliació del delicte de desordres greus

CGT Catalunya: "Més repressió a la protesta a canvi d'eliminar la sedició"

CGT Catalunya: "Més repressió a la protesta a canvi d’eliminar la sedició"

Òmnium: "el delicte de desordres públics agreujats és un pas en la criminalització de la dissidència política"

Òmnium: "el delicte de desordres públics agreujats és un pas en la criminalització de la dissidència política"

La reforma del delicte de malversació podria afavorir a condemnats pels casos ERE, Noos i Gürtel

La reforma del delicte de malversació podria afavorir a condemnats pels casos ERE, Noos i Gürtel

Impressionant marea blanca desborda Madrid en defensa de la sanitat pública

Impressionant marea blanca desborda Madrid en defensa de la sanitat pública

Els beneficis de l'IBEX 35 des de principi d'any equivalen a 6 vegades el pressupost per a educació a Espanya

Els beneficis de l’IBEX 35 des de principi d’any equivalen a 6 vegades el pressupost per a educació a Espanya

Massacre de Melilla: “Les víctimes s'han produït en territori sota l'autoritat espanyola”

Massacre de Melilla: “Les víctimes s’han produït en territori sota l’autoritat espanyola”